La Insígnia

Segons Groucho Marx

Ara es parla molt dels extrems absurds a què arriba el copyright, però realment és un tema ben vell. Quan els Germans Marx estaven rodant Una nit a Casablanca, van rebre una demanda judicial de la Warner Brothers, productora de l'exitosa Casablanca (la de Bogart i Ingrid Bergman). La rèplica de Groucho Marx a Groucho i jo no té desperdici:

No acabo de comprendre la vostra actitud. Fins i tot encara que projectéssiu reestrenar la vostra pel·lícula, estic segur que l'espectador vulgar tindrà temps suficient per a aprendre a distingir Ingrid Bergman de Harpo. Jo no sé si podria, però per descomptat m'agradaria intentar-ho.

Afirmeu que posseïu Casablanca i que ningú més pot utilitzar aquest nom sense el vostre permís. Què me'n dieu de "Germans Warner"? També el teniu en exclusiva? Probablement, teniu dret a utilitzar el nom de Warner, però, i el de Germans? Professionalment, nosaltres érem Germans molt abans que vosaltres. Realitzàvem gires com a Els Germans Marx quan la Vitaphone no era més que un somni a la ment de l'inventor, i fins i tot abans que nosaltres hi ha hagut altres Germans: els Germans Smith; els Germans Karamazov; i el "Germà, pot donar-me una pesseta?". Originàriament es deia: "Germans, poden donar-me una pesseta?", però això representava repartir massa, de manera que van prescindir d'un germà, van donar tots el diners a l'altre i ho van reduir a "Germà, pot donar-me pesseta?".

I continua i continua... amb el seu habitual estil (tot el llibre és de pixar-se de riure).