Sempre que hi ha una vaga (per exemple, d'aeroports), i arribem a saber que hi ha una vaga, es fa una curiosa distinció entre vaguistes i ciutadans. S'anomena vaguistes als que fan vaga i ciutadans als que no fan vaga i en resulten perjudicats.
Tot això mentre dura la vaga. Després hi ha una vaga diferent (per exemple, de metges), i llavors, alguns dels ciutadans passen a ser vaguistes, mentre que el vaguistes de l'altra vaga passen a ser ciutadans.
Aristòtil distingia entre substància i accident. Filosòficament parlant, sembla que això de ser vaguista o ser ciutadà és més aviat un accident. No forma part de l'essència de l'ésser humà. Per tant seria més propi parlar de "persones que fan vaga" i de "persones afectades per la vaga".
Però això seria massa llarg, i ja se sap que el llenguatge es partidari de l'economia. De l'economia en el sentit d'estalviar paraules per a una comunicació més eficient. De l'economia en el sentit d'explotar els ciutadans i els vaguistes per a obtenir més beneficis, en són partidaris els mitjans de comunicació i les ibèries.